NO a les altes injustificades, SI a un tracte digne de les persones malaltes!
Uneix-te a la Plataforma contra els Abusos de l'ICAM i l'INSS!
image1! image2 image3 image4 image5

diumenge, 14 de juliol del 2019

LLIBRE BLAU

1 comentarios

LLIBRE BLAU (Llibre de valors)

 
La PAICAM és una Plataforma que lluita en favor de les treballadores afectades per l’ICAM i l’INSS.

El sistema dominant imperant i la manca de voluntat política al llarg dels temps, ha conduit a moltes persones al llindar de l’exclusió social, a la indigència, al suïcidi, i en el millor des casos, a situacions de dependència absoluta de les seves famílies i/o amistats

És un moviment horitzontal, no violent, assembleari i apartidista.

- ANTICAPITALISTA: El sistema capitalista converteix a l’ésser humà en mera mercaderia. Així és com l’ICAM i altres institucions ens tracten a nosaltres i per això lluitem, en un marc més general, contra el capitalisme.

- APARTIDISTA
: Per bé que la Plataforma és una eina política, de lluita i combativa, no es posiciona front de cap partit. Malgrat tot, definim com a condicions sine qua non per a reunir-nos amb una organització:

o Els drets de les malaltes seran iguals per a totes les persones, independentment de condició procedència, fenotip, ideologia o religió.
o Les persones no som mercaderies, ni estem al servei del capital.
o Les necessitats de les persones han de passar inexorablement per sobre del lucre (lògiques d’acumulació capitalista).

- ANTIPATERNALISTA: Vetllem pel creixement personal de totes, sense interferir en els conflictes personals. Aquests han de mantenir-se al marge de les assemblees, buscant espais adequats per resoldre’ls, o simplement respectar-se, en el cas de no entendre’s. L’aprenentatge en la lluita és creixement individual, col·lectiu i emocional.

- FEMINISTA
: Els efectes d’un sistema capitalista els pateixen en major grau les dones perquè aquest és, a més, un sistema patriarcal que margina o relega a les dones a posicions d’inferioritat. Així com les actituds masclistes perviuen en el nostre imaginari cultural produint no solament maltractament físic o psicològic, sinó una falta de respecte en general vers la dona. Hem comprovat que l’ICAM i l’INSS reprodueixen aquests patrons pels prejudicis sexistes que estan implícits en els seus dictàmens que, ens aboquen a l’exclusió social. Tolerància zero amb el masclisme en la nostra organització.
Tampoc acceptem actituds paternalistes d’autoritat o protecció vers la dona. Les dones encara pateixen discriminació a molts llocs de treball i també en la malaltia. El sistema dominant, intrínsec a tots els nivells, a l’ICAM I a l’INSS també evidencia aquesta discriminació, sobretot obviant malalties que majoritàriament afecten a les dones.

- CRÍTICA AMB EL SISTEMA SANITARI: A les persones responsables del sistema sanitari actual els agradaria que les malaltes fossin submises i que les usuàries no protestessin reclamant els seus drets davant les situacions de desatenció i la creixent precarietat dels serveis, tot això conseqüència d’unes retallades il·legítimes. No acceptarem que es posi l’interès econòmic per sobre del valor humà. Els nostres esforços es dirigeixen a combatre el problema d’arrel, que resideix en el sistema de salut i no sols en l’ICAM I l’INSS.

- ASSEMBLEÀRIA: Les decisions es prendran en les assemblees, preferentment d’una manera consensuada. Davant la diversitat d’opinions, tanmateix, i si no hi hagués consens, es votarà.

- PRO-LLUITA POPULAR
: Com a moviment de base l’acció de la nostra lluita està al carrer. Entenem que és la ciutadania, el poble, les que hem d’aprendre a defensar-nos dels atacs a la nostra democràcia, als nostres drets i, als nostres bens. Som nosaltres, la majoria, les que hem d’actuar en front d’una minoria que vol imposar la seva voluntat.

- UN GRUP DE SUPORT MUTU : Els nostres vincles són els d’una comunitat solidària (generositat i reciprocitat) en pro d’un benestar general. En el context polític i social actual en el que vivim, les nostres malalties ens aboquen moltes vegades a un aïllament i abandonament que volem contrarestar amb l’acompanyament i saber-nos escoltar. Per altra banda, rebutgem l’interès individual egoista, la competència autodestructiva, i els mecanismes d’auto-sabotatge que poden portar al grup a la progressiva debilitació o a la seva desaparició.

“Soles no podem”: Les nostres realitats són precàries si s’analitzen individualment. Per tant, hem de vetllar per la salut de totes les companyes. És necessari que no s’esdevinguin sobrecàrregues de treball i assumir tasques allà on puguem ser eficients, sense perjudici de nosaltres mateixes.

- ECOLOGISTA EN LA DISTRIBUCIÓ DE TREBALL I ENERGIES
: És important que siguem conscients de les nostres limitacions i les de les altres, al ser persones afectades per alguna malaltia, per tal d’aprofitar al màxim les nostres forces i no desaprofitar el nostre temps, ni el dels altres. El nostre¡ lema podria ser: “Mínim moviment, mínim esforç, mínima energia, encara que ben gestionada per a la màxima eficàcia, benefici i benestar de totes!”. Hem de vetllar per la salut de totes les companyes i per això és necessari no sobrecarregar-nos de la feina sense assumir forces i sobrepassar límits de la manera individual i comú, sense jutjar a les altres.

- ALIADA D’ALTRES MOVIMENTS SOCIALS PER EMPATIA RADICAL: Prioritzem les aliances amb altres moviments de base que també aposten pel suport mutu i la lluita al carrer com a principis bàsics. Empatitzem amb moviments en les que la reivindicació també tingui a veure amb l’arrel del problema sistèmic capitalista, encara que no ens afecti en primera persona. Que serveixi d’exemple la lluitak de “Las Kellys”, l’associació de cambreres de pis, o “les que netegen els hotels”.

Moltes d’elles també són afectades de l’ICAM. Establir sinergies amb d’altres col·lectius que, per les característiques dels seus objectius,
tinguem fronts de lluita comuns o propers. Establir contacte amb les associacions de malaltes per oferir-los la nostra eina combativa, ja que elles treballen de manera més gremial.

- INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: Vetllem pel creixement personal de totes, sense interferir en els conflictes personals. Aquests han de mantenir-se al marge de les assemblees, i a la xarxa, buscant espais adequats per a resoldre’ls, o simplement respectar-se en el cas que no hi hagi entesa.

Entenem que alliçonar des d’una suposada posició exemplar, no és la manera de relacionar-se entre persones adultes. L’aprenentatge en la lluita és creixement emocional, tant a nivell col·lectiu com individual.

- ANTICAPACITISTA: El capacitisme és un eix d’opressió més, del sistema capitalista, basat en el grau d’explotació dels cossos. És l’organització social de la vida i per aquells cossos que són funcionals al sistema capitalista. El capacitisme suposa l’exclusió estructural de tots aquells cossos que no entren dins de les lògiques de producció i reproducció capitalistes. El capacitisme és també un sistema de poder que genera privilegis, opressions i violències. És una ideologia que ens fa creure que unes persones valen més que altres, que uns cossos són millors que altres. És també una pràctica que exclou aïlla, empobreix o violenta les persones que no entren en el model de cos “capaç”, aquell cos que val, que encaixa a la perfecció en el model de treballadora sempre productiu, sempre enèrgica, sempre disposada a deixar-se la pell a la feina. En última instància es la cosificació del cos humà en una màquina.

- AUTOGESTIONADA: Nosaltres creem el nostres propi sistema d’organització de manera activa en les decisions sobre el seu
Plataforma d’afectades per l’ICAM i l’INSS
funcionament i evolució. La PAICAM no rep ni accepta subvencions de cap institució governamental.

- AUTÒNOMA: La PAICAM és una plataforma d’afectades on hi participa gent de diverses procedències i sensibilitats. Les decisions es prenen de manera democràtica, és a dir, representant els interessos de les membres de la plataforma, sense interferències d’organitzacions, partits o institucions.

L’autonomia és un valor indestriable d’aquesta democràcia, atès que aquesta permet posar en el centre les necessitats de totes les persones afectades independentment de la seva procedència o militància política. Cadascuna de les persones que formen part de la plataforma tenen un valor importantíssim per aquesta, per això defensem l’autonomia, perquè permet que cap veu s’alci per damunt de les altres. És per aquest motiu que creem una plataforma d’afectades on estan representades individualitats i no col·lectius, on totes les persones es representen a elles mateixes, creant un diàleg basat en el consens i la construcció d’un comú compartit. Així s’assegura l’autonomia i llibertat d’acció de la plataforma sense cap presència de grups de pressió –oberts o encoberts- que vulguin instrumentalitzar la plataforma per interessos afins a la seva organització. A la plataforma volem crear un projecte comú, volem caminar plegades i, per això, creem un espai on totes siguem benvingudes, on totes tinguem veu, un espai des d’on decidir en autonomia.

Autonomia vol dir que nosaltres creem les nostres pròpies normes, que és la PAICAM qui marca el seu camí polític i no les agrupacions. Aquest camí volem que sigui democràtic, on tothom tingui la mateixa representació i legitimitat per parlar i, per això, és vital que cadascú parli per ella mateixa. 










divendres, 1 de març del 2019

0 comentarios
Hola a totes i tots!
Fa temps que vam migrar aquest web al worpress:

     clica aquí: LA PAICAM
Si voleu fer-nos arribar els vostres comentaris escriviu-nos
paicam.cat@gmail.com



⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔⇔

¡Hola a todas y todos!
Hace tiempo que migramos este web al worpress:

     pincha aquí: LA PAICAM   
Si queréis comentadnos algo escribidnos, 
paicam.cat@gmail.com

divendres, 26 d’octubre del 2018

0 comentarios
EL MUNDO AL REVÉS

Cuando hablamos de personas afectadas por el Instituto Nacional de la Seguridad Social y por el Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, en realidad no estamos siendo objetivas. No solo están afectadas por esas instituciones.

Desde principios de los años 90, en nuestro país, se han ido amplificando políticas agresivas contra el modelo social. La privatización de gran parte de los servicios sanitarios, el deterioro de las condiciones laborales y la dejadez en el tema del medio ambiente, han ido de la mano de la gran mercantilización de los recursos públicos, de tal manera que la enfermedad, en la mayoría de los casos, ha sido la evolución natural de la salud maltratada, de una sociedad ignorada.

En cuanto al modelo sanitario los diversos gobiernos en etapas de mayor estrechez económica, bajo el argumentario de que dejando en manos privadas la gestión de hospitales o de recursos sanitarios concretos sería más simple superar el bache, han acrecentado la deuda pública. Deuda que recae primordialmente sobre el ciudadano, sobre los municipios y sobre la inversión y mantenimiento de los recursos públicos. Además, con el gran rescate con dineros públicos a los bancos -que no van a devolver la mayor parte de lo recibido- y la megacorrupción institucional y de grandes empresas, nos encontramos ante un panorama singular, donde prima el colapso sanitario, las listas de espera, la falta de profesionales sanitarios, y por ende, la dejadez de los controles médicos y del diagnóstico.

En referencia al mundo laboral cabe destacar el detrimento de las condiciones laborales, la reforma laboral de 2012 y su posterior modificación a peor, situaron a los trabajadores y trabajadoras en un eslabón entre la esclavitud y la resignación absoluta. El escaso seguimiento de los riesgos laborales y de la salud laboral han provocado mayor cantidad de accidentes de trabajo y de enfermedades profesionales.

Las empresas se han visto más libres que nunca en las causas de despidos, se les han dado facilidades a nivel normativo. Han podido contaminar tanto y cuanto han querido y el gobierno no ha sido severo en la protección del medio ambiente.

Los ricos se han hecho más ricos, los paraísos fiscales se han engrandecido, las tramas de fraude fiscal, el mercadeo de la información privilegiada, cohecho, prevaricación, han sido la melodía cotidiana para ellos. La derivación de los recursos públicos para finalidades privadas ha generado que los pobres sean mucho más pobres. Nuestro entorno está contaminado y nuestra sociedad ha dejado de sonreir. Esta es la síntesis por la que muchas personas, en todo este trasiego, han enfermado.

La gota que colma el vaso viene determinada cuando instituciones como INSS e ICAM, deniegan el reconocimiento de la enfermedad de un trabajador y le envían de nuevo al trabajo -poniendo en mayor riesgo su vida-, o en caso que estuviese en paro, a las filas del desempleo -dejándole desamparado y enfermo-. Ocaso. Y a esa gota además podemos añadir que existen primas de productividad a los inspectores y a médicos de medicina general, para dar más altas laborales. Y ahora, el gobierno en un alarde de pretender buena gestión de las incapacidades laborales, ha ampliado el presupuesto para que existan más inspectores de trabajo, según dicen, para evitar el fraude en las prestaciones de los trabajadores

Pero igual la idea del gobierno debería ser otra, social -de verdad-, de mayor cuidado a toda la sociedad. Igual la idea debería ser la de liquidar la Reforma Laboral, la de ampliar la contribución a las prestaciones, la de de permitir una conciliación laboral y familiar certera, la de potenciar ambientes sanos y ciudades limpias, la de la lucha contra la corrupción institucional y financiera. La idea para evitar que lo pagado por todas y todos se vaya a bolsillos privados. Igual la idea de este gobierno debería ser la de dejar de culpabilizar y multar al desfavorecido, al desahuciado, al enfermo, por serlo.

Ese paisaje desolador es el que queremos modificar. Por eso estamos aquí. Haciéndonos eco de lo que ocurre e intentando detener “el mundo al revés”, poniendo énfasis en esa enfermedad que ni siquiera es reconocida y en esas vidas que han sido arrastradas a la indigencia, directamente.


dijous, 2 d’agost del 2018

0 comentarios

Resum de la reunió del dia 26 de juny de 2018, de la PAICAM amb la Sra Neus Rams, directora general d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària, Directora de l'ICAM (SGAM)

La reunió ha estat curta. La Sra Lídia i la Sra Neus només disposaven d'una hora per escoltar el que li havíem de dir, les nostres reivindicacions. D'aquesta trobada només es va treure una cosa en positiu, que en cas que les unitats per les malalties de Síndrome de Sensibilitat Central (SCC) no disposin de tractaments de les malalties de la Síndrome Químic Múltiple (SQM), hi ha dos que si que els poden fer els tractaments, són l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Clínic de Barcelona.

La resta de la reunió va ser negativa. No es van veure signes que les direccions de la gestió de la inspecció de les incapacitats laborals vagin a canviar les seves polítiques, tot i que l'exconseller Sr. Comín havia reconegut que el conveni INSS-ICAM és clarament economicista, la Sra Neus Rams el va signar, sota el 155, però el va signar, amb coneixement (o desconeixement?) que el criteri economicista es fa prevaldre i que això causa un gran dany sobre les persones malaltes, en no ser valorades per criteris mèdics com cal.

L'estiu i les vacances empenten a què ens donin l'esquena, i les malalties no tenen vacances. Inclús algunes malalties s'agreugen amb la calor. Per tot això, es fa necessària la presència de PAICAM a les portes d'ICAM (SGAM) del carrer Vallcarca de Barcelona per donar suport als/les treballadors/es que viuen situacions kafkianes i adverses davant les seves malalties. Per exemple, en dia 26 un riu de persones corroborava les nostres constants denúncies per les ALTES INJUSTIFICADES a treballadors/es amb càncer, pendents d'intervencions, tendons trencats, etc. Totes i tots, APTES PER TREBALLAR.

No ens trauran de sobre per molt que justifiquin aquest funcionament, absolutament anòmal.

I aquí teniu un vídeo sobre la opinió dels companys de com va anar la reunió:

http://www.youtube.com/watch?v=CpaYy5tE-QE&feature=youtu.be


dijous, 1 de març del 2018

0 comentarios
Desigualtat de Gènere: L’accés al reconeixement de les malalties

Hem entrat en un segle on les dones assumim el treball productiu (el de fóra) i el reproductiu (el de casa, fills, etc), igual que si fóssim essers inexpugnables, totpoderoses, capaces de guanyar la nostra llibertat al preu més alt: la nostra salut. Aquest fet en lloc d’haver estat pres com a «evolució de les lluites en els temps i de les llibertats» en l’esforç d’adaptació cultural a les exigències de la societat, ha estat interpretat com a una nova incorporació en la competència de mercat, en la rivalitat que posa en risc llocs de treball, inclús el propi rol dels homes.

Les desigualtats de gènere i la conseqüent violència vers les dones han portat a grans desastres com les diferències de sou (un 24% inferiors), les ocupacions a alts càrrecs (2 de cada 10 càrrecs són ocupats per dones) i les morts per assassinats masclistes (l’any 2017 van ser 44 dones).

Desigualtat en les pensions

Ara que els jubilats i jubilades, que han estat el braç de suport econòmic de les famílies, surten al carrer per la pèrdua incessant del poder adquisitiu de les seves pensions, en veure dia rere dia com es ridiculitza el que cobren mentre pugen tots els serveis i aliments, podem veure a la pàgina web de la Seguretat Social la desigualtat de les pensions de les dones, que són un 38% més reduïdes en relació amb la dels homes.

Denegacions a persones malaltes sobre el reconeixement de la malaltia

Durant el període d’anys 2010-2016 es van denegar a l’estat espanyol incapacitats no contributives un 43,12%. Si pensem que aquestes són d’imports inferiors a les contributives, gairebé podem endevinar que les denegacions a pensions per incapacitat contributiva encara són més superiors.

Com a argument de les altes laborals que dóna l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), hi ha el conveni INSS-ICAM (dels anys 2017-2020) on es prioritza «la reducció de la despesa», és a dir, pagar deute públic abans de reconèixer les persones malaltes. L’argumentari de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per la qüestió de les altes (moltes injustificades) ve a ser el mateix que apunta Rajoy: «que el calaix de les pensions està buit». No podem donar números d’altes de l’ICAM (que actua associat a mútues col·laboradores de la Seguretat Social) perquè les darreres memòries no han estat publicades o no les hem sabut trobar.

Totes aquestes «justificacions», sense base, contrasten amb els milions d’euros que destinen al Ministeri de Defensa». L’any passat tenien aprovats uns pressupostos de 7.638 milions d’euros, i en data 30 de novembre de 2017 van ampliar aquesta partida, fins els, gairebé 9.000 milions d’euros. També contrasta que a mitjan de l’any passat, el Banc d’Espanya donava per perduts 60.000 milions d’euros (públics), tret de partides imprescindibles, com de la salut o de l’educació.

Les institucions, la majoria de sindicats i altres organitzacions, tenen en compte indicadors clau, però els manquen nous indicador de desigualtats. Un dels nous indicadors, dels que no tenim en aquests moments informació en números es en l’accés a les pensions per incapacitat laboral (parcial, total, absoluta i gran invalidesa). També sabem que les dones tenen major dificultat per accedir a elles. Per què?

Desigualtats en l’accés a les pensions per incapacitat laboral

Hem començat aquest article parlant sobre el paper d’esforç, totpoderós de les dones que condueix, en molts casos, a més curt o llarg termini, a un esgotament psicològic i físic. El cas de les malalties de Síndrome de Sensibilitat Central (-SSC-: Fibromiàlgia, Fatiga Crònica i Síndrome Químic Múltiple) és evident quan a «les inspeccions mèdiques» majoritàriament, no es reconeixen com a malalties incapacitants (tot i que la Organització Mundial de la Salut -OMS- va reconèixer la fibromiàlgia l’any 1992 com a malaltia), i a més, l’Institut de la Seguretat Social (INSS) les denega per defecte i en tot cas, són reconegudes als jutjats. Aquestes malalties afecten principalment a les dones, per exemple, en el cas de la fibromiàlgia, un 4,2% a les dones, per sobre d’un 0,2% als homes.

Segons el Departament de Salut podrien haver a Catalunya 200.000 persones afectades de fibromialgia, 45.000 amb síndrome de fatiga crònica i 10.000 amb sensibilitat química múltiple, el que vol dir que podrien estar patint aquestes malalties, del total de 255.000 malaltes i malalts, unes 243.409 dones, només que a Catalunya. Per tot l’anterior, podem considerar les malalties del SSC, malaltia de gènere, com a conseqüència de les condicions, pressions i desigualtats socials.

La desigualtat en l’accés a una prestació per incapacitat és una realitat, ja no només per les malalties del SSC, sinó per les condicions històriques que han situat la dona en el treball reproductiu, de suport a la feina externa dels homes i de la família. La paradoxa avui dia esdevé en la interpretació que se’n fa de la dona treballadora com a ésser que pot portar endavant tot i que alhora es pot empassar gripaus de maltracte (encara més) de les institucions.

LA PAICAM

older post